Història
La d'una casa d'aigües a la vora del mar: un manantial que emergeix calent de la terra, una vila que en va prendre el nom i un balneari que serveix la mateixa aigua mineromedicinal des de 1818.
La vila de l'aigua calenta, s. XIII
Abans que el balneari, hi havia l'aigua.
A Caldes d'Estrac — Caldetes, per als de casa — mana l'aigua des de sempre: fa mil·lennis que la deu tèbia que emergeix de la terra dona nom, ofici i caràcter a aquest racó del Maresme.
La geologia explica el prodigi. L'aigua de pluja s'infiltra a la terra — la seva zona de recàrrega és el massís del Montseny — i baixa fins a profunditats d'entre 2.000 i 3.000 metres, on la calor geotèrmica l'escalfa i li fa dissoldre els minerals de les roques. Després, per efecte termosifó, ascendeix per les fractures tectòniques i emergeix a Caldetes a 38,8 °C. Les reserves d'aquests sistemes geotermals són tan abundants que el flux no s'atura mai.
Dos mil anys al voltant de la font
La vila no va créixer al voltant d'una plaça ni d'un castell, sinó al voltant d'una aigua que emergia calenta de terra. El nom encara ho explica: caldes són les aigües calentes, i «Estrac» ve de l'antic topònim Estarac, un nom de persona molt antic sobre l'origen del qual els estudiosos no s'han acabat de posar d'acord.
-
Època romana L'aigua ja s'aprofitava
Les fonts termals de Caldes d'Estrac ja es feien servir en temps dels romans: al municipi s'hi han trobat restes d'aquell període i els banys de la vila es van aixecar damunt d'unes antigues termes romanes. D'aquelles aigües calentes — aquae calidae en llatí, com encara les recorda la tradició local — ve el nom de Caldes.
-
1219 L'hospital que va fer néixer la vila
Aquell any, els senyors del castell de Mataró — Guillema de Castellvell i el seu fill Guillem de Montcada — van cedir el turó de Caldes a l'hospital i el temple que el cavaller barceloní Pere Gruny havia bastit vora les fonts termals. És el document més antic que es conserva del lloc i l'origen del nucli actual.
-
1396 De quadra a baronia de Barcelona
De quadra dependent de la parròquia de Sant Vicenç de Llavaneres, Caldes va passar a ser baronia: el rector Francesc Fabre va vendre a la ciutat de Barcelona la jurisdicció i els drets que tenia sobre la parròquia i sobre els banys termals. Des del segle XV, la vila la va governar un batlle nomenat pels consellers barcelonins.
-
1715 Municipi independent
Amb els Decrets de Nova Planta, Barcelona va perdre els seus privilegis i Caldes d'Estrac es va emancipar de la baronia per constituir-se en municipi propi. La independència no va néixer d'una separació veïnal, sinó de la caiguda dels drets de la seva antiga senyora.
-
1857 L'arribada del tren
La primera línia ferroviària de la península, entre Barcelona i Mataró, es va inaugurar el 1848, però el trajecte s'acabava a Mataró. Caldes d'Estrac va quedar connectada nou anys més tard, el gener de 1857, quan la línia es va prolongar fins a Arenys de Mar. Només aquell any, 72.026 viatgers van fer servir el nou recorregut: el tren va canviar la vida de la vila i va obrir la porta als estiuejants.
-
1870-1920 L'edat d'or de l'estiueig
Caldetes va viure la seva primera edat d'or com a centre d'estiueig de la burgesia catalana, atreta pel termalisme i pel mar. Per la vila hi van passar Apel·les Mestres, Joan Maragall i Jacint Verdaguer, que hi venia acompanyant la família del marquès de Comillas — instal·lat a la vila per prendre les aigües — i que va datar a Caldes, el 10 de gener de 1883, el poema «Vora la mar». D'aquell esplendor encara en queden les torres modernistes i noucentistes del Passeig dels Anglesos.
Enmig de tota aquesta història hi ha la de casa nostra: el 1818, quan encara faltaven quatre dècades perquè el tren arribés a la vila, aquesta casa ja servia la mateixa aigua que serveix avui.
Més informació sobre la història del municipi al web de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac (s'obre en una finestra nova).
Des de 1818
«Aigua mineromedicinal des de 1818.» És la data que acompanya el nom de la casa i el resum més curt de la seva història: més de dos segles de banys amb l'aigua de la deu.
No calen llegendes: ho certifica la mateixa aigua. En els últims 200 anys, la seva anàlisi fisicoquímica s'ha mantingut inalterable, amb el mateix flux i la mateixa temperatura. Poques cases poden explicar-se amb un argument tan sòlid.
L'aigua que emergeix des de 2.800 metres de profunditat
Sota el balneari, una falla posa en contacte la depressió del Vallès-Penedès amb el Sistema Litoral. En aquest punt de fractura, a uns 2.800 metres de profunditat, neix el manantial de Caldetes: aigua escalfada per l'efecte geotèrmic que ascendeix per les fractures tectòniques i emergeix a 38,8 °C, mineralitzada amb els minerals granítics de la serralada Litoral. De la mateixa família geològica en neixen la Font Picant d'Argentona i el manantial Titus d'Arenys de Mar.
Picasso i la Fundació Palau
La tradició termal va convertir Caldetes en una vila d'estiueig que va atreure artistes i visitants il·lustres. D'aquell llegat cultural n'ha quedat un veí extraordinari: la Fundació Palau, un dels museus amb la col·lecció privada picassiana més important de l'Estat espanyol, amb obres també de Tàpies, Miró, Barceló o Perejaume.
La combinació que va seduir els estiuejants de fa un segle encara funciona: matí de museu, tarda d'aigua termal, i el mar a 150 metres.
El balneari, avui
La història continua escrivint-se. En els darrers anys hem renovat la font del manantial, el jacuzzi i la façana de la casa, i mantenim la certificació Biosphere de turisme sostenible, que es revisa cada temporada: la manera moderna de cuidar un recurs antic.
El que no canvia és l'essencial: la mateixa aigua, emergint a la mateixa temperatura, per a qui la vulgui venir a provar.
Vine a viure-la
Dos segles d'història caben en un matí de bany.
Totes les teràpies amb reserva prèvia: cuidem l'aforament · 4,2/5 a Google